<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>UNIÓN URAS-PAS (Unión Asturianista)</title>
	<atom:link href="http://www.asturianista.as/union/index.php/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.asturianista.as/union</link>
	<description></description>
	<lastBuildDate>Tue, 21 May 2013 16:30:01 +0000</lastBuildDate>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.3.1</generator>
		<item>
		<title>Verde y encarnao</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/verde-y-encarnao.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/verde-y-encarnao.html#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 21 May 2013 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=6511c7a82ae5525249e982436aaaabdf</guid>
		<description><![CDATA[El verde d'un desmayu, acabántenes d'españar. L'encarnáu, d'una cagarrional. N'El Piles, el 09/04/13.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<br /><div style="text-align: justify;">El verde d'un desmayu, acabántenes d'españar. L'encarnáu, d'una cagarrional. N'El Piles, el 09/04/13.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-qPrQyojE6Ts/UXQ6HJC8McI/AAAAAAAANwE/McF1e_ruBIc/s1600/DSC00150.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-qPrQyojE6Ts/UXQ6HJC8McI/AAAAAAAANwE/McF1e_ruBIc/s320/DSC00150.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/21/verde-y-encarnao/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Floración 2013</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/floracion-2013.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/floracion-2013.html#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 21 May 2013 12:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=abb26b7df521e0e2b38c03da8a1b4b3d</guid>
		<description><![CDATA[Raxao, el 20/05/2013.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[Raxao, el 20/05/2013.<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-hSk4mRnXdcs/UZqKWwDAKXI/AAAAAAAAOCA/teh8VjoGBkY/s1600/DSC00234.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-hSk4mRnXdcs/UZqKWwDAKXI/AAAAAAAAOCA/teh8VjoGBkY/s320/DSC00234.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/21/floracion-2013/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>CLIMAS</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/climas.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/climas.html#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 21 May 2013 05:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=c424d50bac72b760888c0a6c866141d5</guid>
		<description><![CDATA[Los diversos climas sociales andan esta temporada tan desapacibles como el atmosférico que padecemos últimamente. Mal el del paro, mal el del humor ciudadano, peor aún el de la tolerancia. Es más, algunos cotizan al alza: el de la violencia verbal,...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<br /><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Los diversos climas sociales andan esta temporada tan desapacibles como el atmosférico que padecemos últimamente. Mal el del paro, mal el del humor ciudadano, peor aún el de la tolerancia. Es más, algunos cotizan al alza: el de la violencia verbal, el de la intransigencia, el del egotismo individual y de grupo (el tiempo presente se podía caracterizar por una elefantiasis de los yoes individual y colectivo, aquejados todos ellos de una extrema hiperestesia).</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">El clima de lo económico social nos depara, sin embargo, algunos momentos de hilaridad. Así, la propuesta pesoerrubalcabiana de destinar 30.000 millones de euros del MEDE, el fondo europeo de cien mil millones que la UE puso a disposición del Reino de España para recapitalizar los bancos, del que hasta ahora no se han utilizado más que 40.000. Lo cómico no es que Rubalcaba haya efectuado esa sabatina del día 5 (ya saben, las genialidades se lanzan los sábados para que puedan salir los domingos en los medios, fecha en que se venden más periódicos y se ven más las televisiones), sabiendo que su posibilidad era ninguna, pues para ello habría que firmar un nuevo acuerdo de préstamo con la Comisión Europea, lo que supondría, cuando menos, más deuda y nuevas exigencias de ajuste; lo cómico son las finalidades a que pensaba destinar el nuevo préstamo: 10.000 millones para frenar nuevos desahucios, 20.000 para que las empresas que pensasen despedir por razones económicas no lo hiciesen, y aguantasen al empleado que no necesitasen hasta el 2015.<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-LmeJ5XZI7-8/UZqIkjOdX4I/AAAAAAAAOBk/lijsR1jCEak/s1600/rubalcaba.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-LmeJ5XZI7-8/UZqIkjOdX4I/AAAAAAAAOBk/lijsR1jCEak/s1600/rubalcaba.png" /></a></div><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Con respecto, al primer punto, el de los desahucios, la cifra es un puro cálculo al tuntún. Como se sabe bien, los desalojos de familias por impago, si todos dolorosos, no son ni tantos ni tan calvos; es más en muchos de ellos se viene aplicando la tan jaleada dación en pago. Pero aceptemos la voluntad piadosa de la propuesta y pasemos a la otra. ¿De verdad creen estos tipos que un empresario va a tener en la empresa, durante dos o tres años, a gente mano sobre mano, aun costándolo solo una parte de lo normal, o, incluso, si quieren, nada? ¡Pero estos fenómenos dónde han visto una empresa! ¿Cuándo han visto un trabajo en el mundo real? ¿O es que únicamente lo hacen para excitar a los suyos?</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Lo jocoso alcanza ya un grado sublime cuando doña Segundas Partes sale como siempre, un día o dos más tarde, para remachar la propaganda de don Primera Parte, y, al ver el rechazo de la UE a la socialina propuesta, acusa a Rajoy de “no pelearlo en Europa”. «¡Hay que pelearlo, hay que pelearlo en Europa (es decir, de los Pirineos para arriba, debe querer decir), señor Rajoy!». ¿Y qué tal si se caracterizase con puntiagudo sombrero mejicano, sarape y un par de cananas, para, arrastrando la voz y con la entonación adecuada retar: «¡Hay que peliiaaaarlo, cuate».<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-7ljsfiHf7tE/UZqI6wvdlZI/AAAAAAAAOBs/gS11C-0cdaU/s1600/Soraya.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-7ljsfiHf7tE/UZqI6wvdlZI/AAAAAAAAOBs/gS11C-0cdaU/s1600/Soraya.png" /></a></div><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Vodevil de vociferación y gritos, la representada colectivamente tras la rueda de prensa de Montoro, Fátima y De Guindos («Tres morillas me enamoran/ en Jaén, / Axa, Fátima y Marién») del 26 de abril. Recuerden ustedes: desde principios de año todo el mundo (es literal: dentro y fuera de España) señalaba que las previsiones del gobierno de decrecimiento del 0,5% eran una fantasía, y que ello andaría bastante más arriba del 1%. Al mismo tiempo, aun el mismo día 25, vísperas, muchos opinaban que iban a subir los impuestos principales, el IVA y el IRPF, en vista de la regular situación recaudatoria. La rueda de prensa de los ministros anuncia la cifra previsible de decrecimiento en el 1,3%, establece la tasa de paro acorde con esas previsiones y no sube básicamente los impuestos (es verdad que no se deflactan las tablas impositivas, que el IRPF no baja en el 2014, como se había anunciado, y que se suben algunos de los especiales). Pero, en conjunto, nada novedoso, y, desde luego, ninguno de los horrores previstos. Y, sin embargo, el minuto siguiente comenzó una espiral de depresión colectiva, en que cada comentarista corría a pirindolar un «pongo otra», en una loca carrera por evitar ser el último en el juego de «puto el postre», como diría don Francisco de Quevedo y Villegas. Dos semanas después, aquella marea emocional ha bajado notablemente: no se aplaude, pero nadie entiende ya que hacer reflejar la realidad que todos sabían hubiese constituido la causa de todos los desastres reales pasados, presentes y porvenir.<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fkh0rkOWgb8/UZqJjnVqiPI/AAAAAAAAOB0/O7EcQgxm98M/s1600/Quevedo2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-fkh0rkOWgb8/UZqJjnVqiPI/AAAAAAAAOB0/O7EcQgxm98M/s1600/Quevedo2.png" /></a></div><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Con todo, a partir de aquel día, empezó —y sigue— un nuevo cantar, impulsado de forma sobresaliente por un medio que tiene cuentas que pasar al Gobierno de Rajoy, entre otras razones, porque parece que lo va a privar de una cadena de televisión, en ejecución de una sentencia de índole general. Todos estamos de acuerdo en que habría que bajar los impuestos, a los individuos y a las empresas, pero la pregunta es siempre la misma: ¿cómo se recauda lo necesario para subvenir las necesidades de deuda, paro, pensiones, empleados públicos, medicinas, etc.? Ya se sabe: reducir el Estado. Pero exactamente, ¿en qué y dónde?</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Como siempre en política, las preguntas concretas nadie las quiere contestar, son incómodas: nos exigen saber exactamente de qué hablamos y con quién&nbsp; nos vamos a meter. Tareas, ambas, insufribles y enojosas.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Pero tantos están de acuerdo en que hay que bajar los impuestos que llega don Miguel Sebastián Gascón, ministro de Industria con el Ínclito, y dice que doña Esperanza Aguirre —alma en simbiosis con el medio que jalea con más ímpetu la bajada de gravámenes— es hoy «la única oposición en España, pues es la única que pide bajar los impuestos. Mientras que Rubalcaba sigue empeñado en subirlos cuando llegue al poder, lo que no hace ni dice—enfatiza—ninguno de los partidos socialdemócratas europeos».</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">No está mal la cosa, ¿verdad? Como el clima atmosférico, pero, al menos, nos hace sonreír al ver la urdimbre real de las conductas políticas y sociales, así como el vacío que se esconde tras la retórica hueca de la mayoría de los discursos.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/21/climas/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Cagarriones n&#8217;El Piles</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/cagarriones-nel-piles.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/cagarriones-nel-piles.html#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 20 May 2013 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=1b1cf677d30753abc36909e3220467be</guid>
		<description><![CDATA[Semeyes de cagarriones. El cagarrional, prunal o piripirular ye una Prunus Pisardii o Prunus atropurpurea, de los dos que tán xuntos a la entrada del IES El Piles. Como puede vese, xunto colos cagarriones normales, l'árbol presenta, como tolos años,...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Semeyes de cagarriones. El cagarrional, prunal o piripirular ye una <i>Prunus Pisardii </i>o <i>Prunus atropurpurea</i>, de los dos que tán xuntos a la entrada del IES El Piles. Como puede vese, xunto colos cagarriones normales, l'árbol presenta, como tolos años, frutos partenocárpicos, no que paez ser más una anomalí l'árbol qu'una cuestión coyuntural, d'añada.</div><div style="text-align: justify;">La desplicación de los frutos partenocárpicos dímosla nel 2011, gracies a les informaciones del inxenieru agrónomu Álvaro J. Morilla Fernández, padre d'una escolina a la que dende equí recordamos y a la qu'esperamos que-y vaiga too bien.</div><div style="text-align: justify;">La semeya, del 09/04/13.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-CjWq7ZBCUQE/UXQ4qxUqVmI/AAAAAAAANv0/R5lJ-GPQ9Qk/s1600/DSC00147.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-CjWq7ZBCUQE/UXQ4qxUqVmI/AAAAAAAANv0/R5lJ-GPQ9Qk/s320/DSC00147.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/20/cagarriones-nel-piles-3/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Guindales floriaes</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/guindales-floriaes.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/guindales-floriaes.html#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 19 May 2013 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=bd10f233e3c4ae05af38cf58eacf5a34</guid>
		<description><![CDATA[Guindales. Nos terrenos del IES El Piles, el 15/04/2013.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[Guindales. Nos terrenos del IES El Piles, el 15/04/2013.<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-uB6-klU0CLo/UXBci1zHwUI/AAAAAAAANvE/kCzq1P3YDJc/s1600/DSC00169.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-uB6-klU0CLo/UXBci1zHwUI/AAAAAAAANvE/kCzq1P3YDJc/s320/DSC00169.JPG" width="320" /></a></div><br />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/19/guindales-floriaes/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Retórica y dómines</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/retorica-y-domines.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/retorica-y-domines.html#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 19 May 2013 06:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=cee0b1a7921a273157bcf34651b75cfa</guid>
		<description><![CDATA[El textu que sigue lleóse como llección final de cursu na graduación del 2º de Bachiller del IES El PIles, el 17/05/2013. Constituye una indagación sobre les modes de les "figures lliteraries", y la marca nelles de les dómines o époques.&#160;&#38;n...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El textu que sigue lleóse como llección final de cursu na graduación del 2º de Bachiller del IES El PIles, el 17/05/2013. Constituye una indagación sobre les modes de les "figures lliteraries", y la marca nelles de les dómines o époques.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Como toles coses humanes, lo que llamamos «figures lliteraries», «los patronos retóricos», nun son inmutables. Tamién, como la ropa, el vestíu, el peináu, les palabres lleven enriba sí la marca’l so tiempu, les traces de les modes de cada momentu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; «Apriesa cantan los gallos e quieren quebrar albores<span style="background-color: #fbfbfb; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"> cuando llegó a San Pero el buen Campeador», diz el poema del Cid. Ehí tienen una observación de dos datos de la realidá, ún auditivu y otru visual: cantu de los gallos y primeres lluces del día. L’ésitu de la formulación del poema ta nesa observación de la realidá y la so espresión condensada y aditiva: «</span>Apriesa cantan los gallos e quieren quebrar albores». Nin un rispiu de retórica, más que l’aciertu de la so propia expresión.<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-EhtJSx6xaOI/UZfDJT5GxxI/AAAAAAAAN-Y/LY_wQ6CxPIg/s1600/poemadelCid.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-EhtJSx6xaOI/UZfDJT5GxxI/AAAAAAAAN-Y/LY_wQ6CxPIg/s1600/poemadelCid.png" /></a></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Siete sieglos más tarde García Lorca atopa una fonte d’inspiración nesa conxunción auditiva y visual del amanecer, gallos y lluces que ruempen la escuridá. Pero yá nun lo puede decir asina, a cencielles, siete sieglos más tarde: nin llectores nin, sobre too escritor, son inocentes. Y nada puede decise de nuevo sinón ye d’una forma perdistinta: personal, orixinal, complicada:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <i>Las piquetas de los gallos / cavan buscando la aurora, / cuando por el monte oscuro / baja Soledad Montoya</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; ¿Qué ye lo que fai Lorca pa decir lo mesmo diciéndolo dafechamente diferente? En primer llugar, interpretar seguramente que los versos del poema cidianu dicen lo que non dicen, que «gallos» ye’l suxetu de «quieren quebrar» y qu’«albores» ye’l complementu directu. La coordinada cidiana pierde entós el so significáu rectu y adquier otru tresllaticiu, una especie de metáfora de mena metafísico-cósmica: ye’l cantu de los gallos el que quier romper la costra de la escuridá pa que venga la llume. A partir de ehí, una primer metáfora «piquetas» por «picos» (aprovechando, por cierto, l’ambivalencia significativa de «picu») propicia una segunda metáfora onde a «cantar» súplela «cavar» y el so desarrollu lésicu-conceptual, «buscar». L’«aurora», al mesmu tiempo, pierde’l so estatus ontolóxicu de “tiempu” o “procesu” pa camudase nuna «cosa», nun oxetu. Y, finalmente la idea de la llume que nun acaba de llegar, la presencia de la escuridá, treslládase a otru oxetu, el monte, «por el monte oscuro».&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <span style="background-color: #fbfbfb; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-t7k-3YGhnRk/UZfDtBXq_CI/AAAAAAAAN-g/cYW8ZA090bs/s1600/Llibru+de+Buen+Amor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-t7k-3YGhnRk/UZfDtBXq_CI/AAAAAAAAN-g/cYW8ZA090bs/s1600/Llibru+de+Buen+Amor.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Vamos a apuntar agora pa otru datu, poco señaláu, onde se ve la presencia de la época nuna figura retórica. Son les expresiones paradóxiques o contradictories (con varies formes d’espresión y dellos matices de la contradicción o la paradoxa) que pueblen dellos testos del sieglu XIV como un rasgu d’época y que nun van apaecer después inxamás con esa profusión. Son expresiones del tipu de les perconocíes «Como so mala capa yace buen bebedor, / Así, so mal tabardo, está el Buen Amor» o «Como en chica rosa está mucho color, / en oro muy poco grand preçio et grand valor, / como en poco blasmo yase grand buen olor, / ansí en dueña chica yase grand sabor.», del <i>Libro de Buen Amor</i>, que perabunda nelles. Pues bien, si vamos a los <i>Proverbios Morales</i> de Sem Tob, eses fórmules contradictories o paradóxiques conviértense nun puru manierismo. Por exemplu, ente la estrofa 43 y la 70 del testu citáu, 24 de 28 estrofes tienen esa expresión paradóxica o contradictoria. Asina: «Por nasçer en el espino, / non val la rosa cierto / menos, nin el buen vino / por salir del sarmiento. // Non val el açor menos / por nasçer de mal nido, / nin los exemplos buenos / por los dezyr judío».<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ApI5CT0RW98/UZfEKIEAyiI/AAAAAAAAN-o/DjKSdXyG-2g/s1600/SemTob.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-ApI5CT0RW98/UZfEKIEAyiI/AAAAAAAAN-o/DjKSdXyG-2g/s200/SemTob.png" width="130" /></a></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; ¿La razón d’esa moda? Pueden suponese munches. Dalgunos fadrán una análisis que pretenderán materialista o marxista y sorrayarán el crecimientu de los burgos y la extensión de la burguesía, col so pensamientu prácticu y la so capacidá d’observación. Vamos ser prudentes no que realmente sabemos: paez qu’esi tipu de pensamientu implica ver lo que s’afaya tresallá de la simple apariencia, en diversos moos: cómo lo qu’apaez como malo puede ser bono; o un mal principiu lleva a un bon final; o lo malo o lo probe puede encloyar lo bono o lo rico, etc. Y digamos tamién que, sobre’l pensamientu qu’implica, ye una moda lliteraria qu’al autor-y paez prestosa lliterariamente («llamativa») y eficaz pa tresmitir lo que quier decir.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-11V_RRcxA6M/UZfEjgCTg3I/AAAAAAAAN-w/U3iURJ81Bng/s1600/Quevedo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-11V_RRcxA6M/UZfEjgCTg3I/AAAAAAAAN-w/U3iURJ81Bng/s1600/Quevedo.png" /></a></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Vamos pasar revista agora a otru procedimientu. L’heterozeugma, qu’otros llamen «zeugma d’inxeniu o zeugma d’incongruencia». Podemos encontralu con cierta frecuencia nel XVII, especialmente dientro de lo que podemos llamar «pensamientu inxeniosu» y, mui particularmente, dientro’l conceptismu. Un exemplu notable, de Quevedo, nel so autorretratu: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><i>«corto de vista como de ventura […], rasgado de ojos y de conciencia, negro de cabello y de dicha, largo de frente y de razones, quebrado de color y de piernas, blanco de cara y de todos, falto de pies y de juicio»</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Los saltos na yunción son notables: <i>vista</i>y <i>ventur</i>a, <i>ojos</i> y <i>conciencia</i>, <i>cabello</i> y <i>dicha</i>, <i>frente</i> y <i>razones</i>, <i>color</i> y <i>piernas</i>, <i>cara</i> y <i>todos</i>, <i>pies</i> y <i>juicio</i>. Pero, d’un llau, la xustificación d’eses yunciones produzse dende la «racionalidá» o «normalidá» de la diloxía del axetivu o del sustantivu del que dependen los respectivos adyacentes: <i>corto, rasgado, negro, largo, quebrado, blanco, falto</i>. Y d’otru, y darréu d’esa dependencia, nun se quiebra ninguna riegla del mundu real, nun se atribuyen a los «suxetos» (partes del cuerpu, órganos o actividades de la conciencia) cualidaes que nun esisten nel mundu real o que sean «inhumanes» nél. Vamos ver agora el mesmu procedimientu de la heteroyunción tres sieglos más tarde.<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-36lkatGJOlg/UZfE2o3nVLI/AAAAAAAAN-4/kDBdGkWQvz0/s1600/Lorca.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-36lkatGJOlg/UZfE2o3nVLI/AAAAAAAAN-4/kDBdGkWQvz0/s1600/Lorca.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Equí lu tenemos, otra vegada, dientro del XX. Ente aquellos escritores y estos nun pasaren solo sieglos, pasaren realidaes sociales y materiales, formes de ver la sociedá y el mundu, y, en concreto, eso que llamamos «creacionismu» y «surrealismu», dos movimientos que «desaten» la escritura —el mundu de les palabres—, y los conceptos —la visión del cosmos y de les coses—. Y d’esa manera tenemos saltos inimaxinables nel pasáu, asina aquel lorquianu:<i> <o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¡Ay, que trabajo me cuesta / quererte como de quiero! / Por tu amor me duele el aire, / el corazón y el sombrero!</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Onde esa triada incongruente, <i>aire, corazón, sombreru</i>, espresa, de forma apretada, lo esterno y lo interno, l’alma y la cabeza, lo emocional y hasta lo inmaterial, como efectos de los afectos. Pero, sobre too, «atrévese» a xuntar nun too perteneciente al «yo» —representáu pol <i>corazón</i>—coses «tan poco yo» como’l <i>sombrero</i>, masque sea’l suyu, y como l’<i>aire</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">O, nel nuestru Ángel González, cuando diz que pa ser él posible, pa qu’esistiese’l concretu xenoma o DNI Ángel González, ocurrió «el viaje milenario de mi carne / trepando por los siglos y los huesos» o que la esperanza, en realidá una «araña negra del atardercer», espera pa morde-y el corazón, «agazapada / bajo las piedras y las horas». N’ambos casos, como en Lorca, la sorpresa de la yunción suxernos una totalidá d’ámbitos diversos, además, claro, de desconcertanos y sobresaltanos.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-CHSwF7c7fwM/UZfFXg5ZDFI/AAAAAAAAN_A/msR9B3xAmuY/s1600/Romeo+y+Julieta.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-CHSwF7c7fwM/UZfFXg5ZDFI/AAAAAAAAN_A/msR9B3xAmuY/s1600/Romeo+y+Julieta.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">N’otros casos son otres estructures, les de los xéneros o subxéneros lliterarios, les que camuden. N’años pasaos yá espuse equí cómo l’albada o la fábula sufríen no contemporanio mutaciones radicales pa convertise n’otra cosa. Por respetu a los que yá lo escucharen (o, tal vez con meyor criteriu, lo durmieren, aprovechando la escuridá de la sala pa char un pigacín, envede escuchar los mios rollos), vo contalo brevemente. Recuerden lo que ye una albada. El so espíritu ta presente na <i>Romeo y Julieta</i> shakespeariana, n’aquel actu III, escena quinta, onde l’amante-y diz a Romeo que nun cuele entovía, que siga con ella, que nun llegó’l día, que lu engaña’l cantu d’un páxaru que siente fuera:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><i><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;">Wilt thou be gone? it is not yet near day:&nbsp; It was the nightingale, and<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;">not the lark<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;"><br /></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ikn3k9so9eA/UZfFqhsk3ZI/AAAAAAAAN_I/wDtg4RfwRhg/s1600/Biedma.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ikn3k9so9eA/UZfFqhsk3ZI/AAAAAAAAN_I/wDtg4RfwRhg/s1600/Biedma.png" /></a></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;"><br /></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;"><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Y nesto convierte l’amanecer, l’albada, Jaime Gil de Biedma: nun amanecer odiosu, feu, fríu, ensin amor anque sí con sexu:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i>Despiértate. La cama está más fría<br />y las sábanas sucias en el suelo.<br />Por los montantes de la galería<br />llega el amanecer,<br />con su color de abrigo de entretiempo<br />y liga de mujer.<o:p></o:p></i></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i><br /></i></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;">Y la renuncia a partir ye por:</div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><br /></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i>Acuérdate del cuarto en que has dormido.<br />Entierra la cabeza en las almohadas,<br />sintiendo aún la irritación y el frío<br />que da el amanecer<br />junto al cuerpo que tanto nos gustaba<br />en la noche de ayer, y piensa en que debieses levantarte.<o:p></o:p></i></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i><br /></i></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;">Y el retrasu en partir nun ye por amor, sinón por tarrecimientu del día de fuera:</div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><br /></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i>Junto al cuerpo que anoche me gustaba<br />tanto desnudo, déjame que encienda<br />la luz para besarse cara a cara,<br />en el amanecer.<br />Porque conozco el día que me espera,<br />y no por el placer. <o:p></o:p></i></div><div style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;"><i><br /></i></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"></div><div style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">Y aquellos páxaros de Romeo y Julieta nun son yá’l ruiseñor, que cancia de nueche, nin l’alondra, que llama al día, y que d’una forma o otra son la naturaleza que cuerre paralela al amor, sinón páxaros fadiosos que:<o:p></o:p></div><div style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;"><br /></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"></div><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">Irán amontonándose las flores</i></div><i><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">cortadas, en los puestos de las Ramblas,</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">y silbarán los pájaros -cabrones-</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">desde los plátanos, mientras que ven volver</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">la negra humanidad que va a la cama</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="text-indent: 18pt;">&nbsp; &nbsp; &nbsp; después de amanecer</i></div></i><br /><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-UXUiPorwMOc/UZfHQd_zQYI/AAAAAAAAN_U/KzZZmlLs8kY/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-UXUiPorwMOc/UZfHQd_zQYI/AAAAAAAAN_U/KzZZmlLs8kY/s1600/untitled.png" /></a></div><div style="margin-left: 18.0pt; text-indent: 18.0pt;"><i><br /></i></div><br />  <div style="margin-left: 18.0pt;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Otru poeta, esti prósimu, Ángel González, retorcigaña’l sentíu tradicional de la fábula y escribe agora un textu (<i>Introducción a las fábulas para animales</i>) onde ye l’home’l que puede servir d’exemplu y moralexa pa los animales:</div><div style="margin-left: 18.0pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 14.4pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ya nuestra sociedad está madura, <br />ya el hombre deja atrás la adolescencia <br />y en su vejez occidental bien puede <br />servir de ejemplo al perro <br />para que el perro sea <br />más perro, <br />y el zorro más traidor, <br />y el león más feroz y sanguinario, <br />y el asno como dicen que es el asno, <br />y el buey más inhibido y menos toro. <br />A toda bestia que pretenda <br />perfeccionarse como tal <br />&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; —ya sea <br />con fines belicistas o pacíficos, <br />con miras financieras o teológicas, <br />o por amor al arte simplemente— <br />no cesaré de darle este consejo: <br />que observe al homo sapiens, y que aprenda.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 14.4pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">N’otres ocasiones, la contemplación de los procedimientos retóricos lo que nos invita ye a ver que, pese a les estremancies o diferencies, lo que faen los autores en realidá ye dar vueltes a lo llargu los sieglos a les mesmes idees, si ye que «idees» ye una palabra afayaíza pa esti mou de ver el mundu que vamos examinar a continuación.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Ún de los poemes que se tienen como más singulares de la modernidá ye’l <i>Voyelles</i>, del francés Arthur Rimbaud. </span><span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: FR;">Esti ye: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: FR;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">A noir, E blanc,&nbsp;</span><span lang="FR" style="color: red; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">I rouge</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">,&nbsp;</span><span lang="FR" style="color: #009933; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">U vert</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">,&nbsp;</span><span lang="FR" style="color: blue; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">O bleu</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">: voyelles,<br />Je dirai quelque jour vos naissances latentes:<br />A, noir&nbsp;corset velu des mouches éclatantes<br />Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">Golfes d'ombre;&nbsp;E, candeur des vapeurs et des tentes,<br />Lances des glaciers fiers, rois&nbsp;blancs, frissons d'ombelles;<br /></span><span lang="FR" style="color: red; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">I, pourpres</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">, sang craché, rire des lèvres belles<br />Dans la colère ou les ivresses pénitentes;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="color: #009933; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">U</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">, cycles, vibrements divins des mers&nbsp;</span><span lang="FR" style="color: #009933; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">virides</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">,<br />Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides<br />Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="color: blue; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">O</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">, suprême Clairon plein des strideurs étranges,<br />Silences traversés des Mondes et des Anges:<br />- O l'Oméga, rayon&nbsp;</span><span lang="FR" style="color: #9900cc; font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;,&quot;sans-serif&quot;; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-family: &quot;Trebuchet MS&quot;;">violet</span><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;">&nbsp;de Ses Yeux ! -<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Esto ye, a Rimbaud paez-y que les lletres tienen arreyaes delles sinestesies —son colores elles mesmes— y que tienen virtudes emocional-metafísiques. Asina, la <b>A</b>,<b> </b>además de<b></b>ser prieta (frente a la <b>I</b>, que ye, por exemplu, encarnada, o la <b>U</b>, que ye verde) ye «un negru corsé peludu de brillantes mosques que llancen alrededor crueles fedores, golfos de solombra». A ningún antigu se-y ocurriría xuncir con una lletra esa imaxen del corsé de mosques zumbando fedores, y, de ocurríse-y, nun s’atrevería a decilo. Pero, ensin embargu, la idea sinestésica, o la idea de xuntar fonemes con determinaes propiedades emocionales o espresives ye vieya, yá la topamos, por exemplu, en Francisco de Cascales, qu’atribuye «virtudes» pa la poesía a les lletres, y asina nes sos <i>Tablas poéticas</i> (1617) interpreta lo que llama «virtudes de las letras para la poesía», y diz: «la <i>a</i> es sonora y clara. La <i>o</i>, llena y grave. La <i>i</i>, aguda y humilde. La <i>u</i> sutil y lánguida». El poeta de los Siglos de Oro Fernando de Herrera, dotramiente, falaba de «palabras nativas», que, decía él, «son las que se significan con el sentido, y son casi nacidas con las mismas cosas.» Y ponía como exemplu la palabra «lindo», que se significaba a sí misma en sonando, y que pa entender lo que significaba «lindo» había que pronunciar «lindo».<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero, n’últimu términu, ¿nun ye esa la mesma idea que llate nel <i>Crátilu</i> platónicu cuando dalgún de los intervinientes atribuye valores intrínsecos representativos a los fonemas? Asina Sócrates, anque, de forma tentatible, diz que «parezme que la <i>r </i>ye como l’instrumentu de tou movimientu […], la <i>i</i> […] (espresa) «tolo sutil, lo que precisamente podría atravesalo too meyor. Por ello reproduz l’acción de «movese (<i>iénai</i>) y «llanzase» (<i>híesthai</i>) por mediu de la <i>i</i>». […] «Y viendo que la llingua esñidia fundamentalmente la <i>l </i>dio’l nome a les coses lises (<i>leia</i>) y al mesmu verbu «resbalar» (<i>olisthánein</i>) […]».<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Vamos dir al caberu trancu d’esta conferencia. Nel 1918, apaecen en Paris los <i>Caligrammes </i>de Guillaume Apollinaire. Nellos desurdía una «nueva» manera d’escribir, una manera d’escribir onde la forma del poema repetía’l so conteníu, o suxería un conteníu añadible al del testu, faciendo, al mesmu tiempu, grafismu, una mena de «pintura» y testu poéticu. N´aquel momentu aquella poesía pictórica, aquella «guapa escritura», aquella poesía cubista y palpatible paecía los más moderno del mundo. Dellos exemplos:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-7J5KdIdKsjI/UZfID5X8v3I/AAAAAAAAN_c/QVtUIFFHcLE/s1600/Retratu.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-7J5KdIdKsjI/UZfID5X8v3I/AAAAAAAAN_c/QVtUIFFHcLE/s1600/Retratu.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-IHMheFKOmwE/UZfIJvKTQjI/AAAAAAAAN_k/m29DPFU7tdQ/s1600/La+palomba+apu%C3%B1alada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-IHMheFKOmwE/UZfIJvKTQjI/AAAAAAAAN_k/m29DPFU7tdQ/s1600/La+palomba+apu%C3%B1alada.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Y también nel ámbitu de la lliteratura en castellanu atopamos obres como esta «Girándula» de Guillermo de Torre.&nbsp;</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-AOfUC-UtId0/UZfIcZrYUeI/AAAAAAAAN_s/PQa9bkwMIPY/s1600/Gir%C3%A1ndula.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-AOfUC-UtId0/UZfIcZrYUeI/AAAAAAAAN_s/PQa9bkwMIPY/s1600/Gir%C3%A1ndula.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">O, cómo non, el magníficu testu de Luis Fernández Valdés, Ludi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3GVf1aucJqY/UZfImLd-aVI/AAAAAAAAN_0/f65ivpgjUDY/s1600/%C2%A1Oh+la+sidra!.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3GVf1aucJqY/UZfImLd-aVI/AAAAAAAAN_0/f65ivpgjUDY/s1600/%C2%A1Oh+la+sidra!.png" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero los «modernísimos» poetes pictóricos nun descubríen nada nuevo. Nel sieglu IV enantes de Cristu, yá los griegos alexandrinos teníen inventao’l caligrama, asina esti «Altar xónicu»,<span style="background: aqua; mso-highlight: aqua;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-FZC7vUPxELY/UZfJM15O4MI/AAAAAAAAN_8/sAXbiq8fvT4/s1600/ftg11Dosiadas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-FZC7vUPxELY/UZfJM15O4MI/AAAAAAAAN_8/sAXbiq8fvT4/s320/ftg11Dosiadas.jpg" width="211" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;estes «Ales d’Eros»,&nbsp;</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-cdvh8VQYRqU/UZfJcaINlSI/AAAAAAAAOAE/SIG35wNwKzU/s1600/fig7-Simmias.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-cdvh8VQYRqU/UZfJcaINlSI/AAAAAAAAOAE/SIG35wNwKzU/s320/fig7-Simmias.jpg" width="188" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">esta «H.achu doble»<span style="background: aqua; mso-highlight: aqua;"> <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-EGtKuD-C0eI/UZfJkFdYLdI/AAAAAAAAOAM/CKsmOV_6azQ/s1600/fig8+hacha+Sim.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-EGtKuD-C0eI/UZfJkFdYLdI/AAAAAAAAOAM/CKsmOV_6azQ/s320/fig8+hacha+Sim.jpg" width="186" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">y, el más famosu, el famosu «Güevu» de Sinmies, una especie de «güevu Kínder» que se llee de fuera adientro, de conteníu esotéricu, y que metafóricamente vien a ser un «güevu Fabergé» de la estética.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-pZ_NI6LzEXE/UZfJv-xqZFI/AAAAAAAAOAU/CXt4L-bIZGY/s1600/fig9-Simmias.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-pZ_NI6LzEXE/UZfJv-xqZFI/AAAAAAAAOAU/CXt4L-bIZGY/s320/fig9-Simmias.jpg" width="209" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¿Cómo podíamos concluir esti paséu desordenáu pelos montes y valles de la retórica y la forma lliteraria? Pues con un doble conclusión contradictoria, o sea, dialéctica. Que, en primer llugar, toles formes d’escritura y procedimientos retóricos, anque paezan los mismos, acostinen inevitablemente’l calter, la marca del so tiempu, de la so época. La segunda, que les manifestaciones formales son, como’l so productor, l’home, finites, y que, como decía l’<i>Ecclesiastes</i>, ún de los llibros de la <i>Biblia</i>atribuíu al rey Salomón, «Nihil novum sub sole», nada nuevo embaxu la llume’l sol; o, pa decilo de forma más rotunda, coles palabres de los dos tercetos finales del sonetu de Ricardo León:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hoy como ayer y como ayer mañana,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Todo es viejo y es triste: ociosa y vana<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Repetición de tópicos y antaños.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; Aun el decirlo es vieja niñería:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; De alguien más triste y viejo todavía<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Lo plagió Salomón ha tres mil años. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/19/retorica-y-domines/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Tamariscu en floración</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/tamariscu-en-floracion_18.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/tamariscu-en-floracion_18.html#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 18 May 2013 20:48:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=725225fa949d2c1ee3ad87af85b87852</guid>
		<description><![CDATA[Un&#160;tamariscu o tamariz,&#160;de la familia de les tamaricácees. Perprestosu. Nos terrenos del IES El Piles, el 15/04/2013.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[Un<i>&nbsp;tamariscu o tamariz,&nbsp;</i>de la familia de les tamaricácees. Perprestosu. Nos terrenos del IES El Piles, el 15/04/2013.<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-JDYb43wrxrw/UXBcCMxaT2I/AAAAAAAANu8/6F2fa1Q9CsA/s1600/DSC00167.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-JDYb43wrxrw/UXBcCMxaT2I/AAAAAAAANu8/6F2fa1Q9CsA/s320/DSC00167.JPG" width="320" /></a></div><br />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/18/tamariscu-en-floracion/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>Castiellu Monterré, Verín. Torrexón y galería&#8217;l palaciu</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/castiellu-monterre-verin-torrexon-y.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/castiellu-monterre-verin-torrexon-y.html#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 17 May 2013 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=ccb552dec8fd6cab5cb83dbd02ec5bff</guid>
		<description><![CDATA[Torrexón interior y galería'l palaciu.Castiellu de Monterréi, topónimu que da nome a la denominación d'orixe de los vinos de la zona.&#160;En Verín, Ourense, el 03/04/13.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<br />Torrexón interior y galería'l palaciu.<br /><span style="text-align: justify;">Castiellu de Monterréi, topónimu que da nome a la denominación d'orixe de los vinos de la zona.&nbsp;</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">En Verín, Ourense, el 03/04/13.<br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ixepyIAD9eA/UWXC-0hUYnI/AAAAAAAANsk/RxbCZ6Y07uY/s1600/DSC00115.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-ixepyIAD9eA/UWXC-0hUYnI/AAAAAAAANsk/RxbCZ6Y07uY/s320/DSC00115.JPG" width="320" /></a></div><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/17/castiellu-monterre-verin-torrexon-y-galerial-palaciu/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
		<item>
		<title>El culebrón de Lauze, Vigil, Zapico y la pretroquímica</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/el-culebron-de-lauze-vigil-zapico-y-la.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/el-culebron-de-lauze-vigil-zapico-y-la.html#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 17 May 2013 11:16:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=fca6174513d67b52c4209d935d0c1b64</guid>
		<description><![CDATA[Invítolos a seguir el serial que lleva yá dellos díes publicando El Comercio de Xixón col motivu de cumplise venti años d'aquel timu ensin timu que se llamó "Petromochu" (nome col que, por ciertu, nel chigaretu del PAS de San Matéu, El Furacu la...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Invítolos a seguir el serial que lleva yá dellos díes publicando El Comercio de Xixón col motivu de cumplise venti años d'aquel timu ensin timu que se llamó "Petromochu" (nome col que, por ciertu, nel chigaretu del PAS de San Matéu, El Furacu la Curuxa, servimos durante dos años una bebida que feximos pa la ocasión, y que tuvo ésitu abondo).</div><div style="text-align: justify;">El reportaxe ye magníficu. Depréndese nél munches coses.&nbsp;</div><div style="text-align: justify;">Si quieren, vean:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=U5Ur8Omq9g4" >Don Juan Luis y el Petromochu</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/17/el-culebron-de-lauze-vigil-zapico-y-la-pretroquimica/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Castiellu Monterréi, cañones</title>
		<link>http://www.xuanxose.net/2013/05/castiellu-monterrei-canones.html</link>
		<comments>http://www.xuanxose.net/2013/05/castiellu-monterrei-canones.html#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 16 May 2013 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Xuan Xosé Sánchez Vicente</dc:creator>
				<category><![CDATA[Otros_Blogs]]></category>
		<category><![CDATA[Xuan_Xose]]></category>
		<category><![CDATA[BLOG_Xuan_Xose]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.asturianista.as/union/?guid=25d82d136323ed234877ea1c9bcf44f9</guid>
		<description><![CDATA[Cañones, muralla.Castiellu de Monterréi, topónimu que da nome a la denominación d'orixe de los vinos de la zona.&#160;En Verín, Ourense, el 03/04/13.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<br />Cañones, muralla.<br /><span style="text-align: justify;">Castiellu de Monterréi, topónimu que da nome a la denominación d'orixe de los vinos de la zona.&nbsp;</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">En Verín, Ourense, el 03/04/13.<br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-o1TAEp991RM/UWXCfT6G-JI/AAAAAAAANsg/xAP70g372IM/s1600/DSC00114.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-o1TAEp991RM/UWXCfT6G-JI/AAAAAAAANsg/xAP70g372IM/s320/DSC00114.JPG" width="320" /></a></div><br /></div>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.asturianista.as/union/index.php/2013/05/16/castiellu-monterrei-canones/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
<enclosure url="" length="" type="" />
		</item>
	</channel>
</rss>
